Progrés dels collarets negres

Contemplant com la dona que ens dona de menjar triga una setmana en fer un simple collar em dormo. Diu ella que ha de rumiar les proporcions i no sé quines altres ximpleries.

Que està bloquejada.

Rocalla 9/0

En la Merceria Santa Anna, al Portal de l'Angel vaig trobar-ne Rocailles 9/0 de Gütermann. Feia temps que les buscava encara que no desesperadament perquè a Manualidades y Bellas Artes en tenen. També vaig trobar, i això si que em desesperava, el fil 100% Polyester també de la casa Gütermann.

Aquest fil, el Tera 60 dtex 500(3) és especial per a cosir pell així que és prou fort com per manualitats amb abaloris i prou fi com per poder passar-ho tres i quatre cops per la mateixa rocalla. És un fil industrial. Altres marques també ho tenen, en bobines de 1000 m. tipus industrial, per a cosir lonetes. He provat altres varietats però no m'agraden. L'ideal és utilitzar fil de seda. Encara no ho he provat.

Comanda a Matoska

La rocalla, granets, perletes petites són el material d'abaloris que més utilitzo. En tinc d'altres: fusta, vidre, os... D'algunes de bona qualitat. D'altres no tant. Però la rocalla és, per ara, el material més utilizat. El necessito per a les polseretes de macramé. També m'és necessari per als treballs amb telar. I és ací on radica el problema. A Barcelona, als llocs del Carrer Call, els millors del sud d'Europa, la rocalla és un material en retrocès. Fa temps que no renoven existencies. Trobar rocalla de certa qualitat, regular en la seva forma, opaca, amb varietat en els colors s'estava tornant una feina pesada.

Així que, i a fi de garantir-me el suministrament, vaig indagar per internet. La reina de la rocalla és Miyuki que fa una rocalla de molt bona qualitat, regular, amb molta varietat de colors tant opacs com semitransparents.

Però estava preparada per a aquest material tan esquisit? Abans de l'estiu em pensava que si però al setembre ja no estava tan segura. Així que vaig seguir buscant. Trobar un lloc on tingues rocalles per a treballs no tan fins i amb una certa quantitat de colors que em tregues del blanc, groc, taronja, vermell, blau clar, blau fosc, verd i negre que trobava, i amb dificultats, a Barcelona.

Matoska està a California. Hi vaig provar, a veure què tal anava. I va anar bé. La comanda va arrivar. El preu? 30 euros de despeses d'enviament. Una miqueta car.

Va ser increïble: Un paquet des de California a Tarragona només triga 6 dies en arrivar. La meitat de temps que una carta de Tarragona a Salou.

El material, un cop ha passat la "quarentena", és de bona qualitat. Amb colors que ací feia anys que no veia: rosa, morat, beige. Amb una mostra de sis boletes de cada color em vaig fer una polsera que he portat durant quaranta dies per a comprovar quina de la rocalla estava pintada i quina no. Que la rocalla estigui pintada i marxi el color a les dures rentades de mans és una cosa molt habitual i en els últims anys aquesta mena de rocalla era la única que podies trobar en merceries, botigues de manualitats i, disortadament, també havia arrivat als majoristes del carrer Call.

Final d'estiu

Resulta que la dona que ens dona de menjar diu que ja ha acabat l'estiu. Jo no estic gaire d'acord. ¿Plou? Doncs ja era hora. De moment l'estic fent companyia mentrestant ella fa coses per a l'estiu vinent. Què faci, no em fa res, només vull que em deixi dormir.

Gats al carrer

La dona que ens dona de menjar considera que ha donar de menjar tots els gats del món. No hi ha dret. Diu ella que el fet que no hi hagi hivern a la ciutat fa que hi hagi gats arreu massa aviat. Sóm al gener i tothom va amb màniga curta.

Tutorial de "Pulsera en macramé"

Per a una polsera necessitarem:

- Fils bonics de colors

- Perles i rocalla

- Paciència

- Mitja hora de feina (inexpertes)

Per a enfilar les boletes jo utilitzo fil de coure, del es recicla aprofitant un bocí de fil elèctric.

Acostumo a tallar sis trossos de fils, d'un metre de llargària, de gruixuts semblants. Els utilitzo de cotó de primera qualitat (Anchor 8 o 5).

Amb un tros de fil de coure doblegat per la meitat vaig passant les perles que faran de botó de la flor. Dels sis fils tallats agafo quatre i els doblego. M'agrada que el cos de la polsera sigui gruixut.

Quan ja he passat les perles que aniran al mig a una de les puntes afegeixo els altres dos fils.

Tots sis els enganxo amb una pinça. Creu-me, aquest és un bon sistema.

L'altra punta també l'enganxo. Han de quedar lliures els fils laterals, amb els que es fan els nusos. Amb aquests sistema, el d'utilitzar un faristol per la part de darrere, o d'altres de semblants, et permeten aixecar-te en cas de necessitat. A més, em deixa molt d'espai per a les mans.

I començo a treballar. Nus pla. Res més.

Quan afegeixo la primera bola, aquest cop rocalla del 06, l'atrapo amb els fils laterals.

La flor no és difícil. Als fils laterals has de introduir rocalla, com en aquest cas. Tanta rocalla com la perla del mig ho demani.

Has vist? No és difícil.




A aquestes figures acostumo introduir també els fils laterals. A vegades aquests fils laterals són tan gruixuts que no puc. Jo m'ajudo amb els fils de coure. Hi ha agulles d'acer flexible adequades per a aquests treballs, però són més cares que el fil de coure. A més, sempre estic perdent les agulles.





La polsera ja és acabada. Ja només cal rematar-la. Com és una polsera d'amistat i no s'ha de treure del canell jo en faig una trena a cada punta. Després lligo les trenes amb doble nus i dura tot l'estiu.




D'aquestes en tenen força acceptació i cada estiu en venc unes 400. N'hi ha de més barates, importades des de països amb la mà d'obra més barata. He intentat desmarcar-me d'aquestes utilitzant material de primera qualitat i amb unes formes més alegres.

Alguns clients tornen a la meva parada i m'ensenyen la polsera de l'any anterior al canell.

Hi ha llibres a la biblioteca, tutorials a internet, revistes de manualitats que et poden orientar de com es fa el nus de macramé. De fils només cal demanar a un familiar, a una amistat, que en faci labors que et doni un parell de capdells. De rocalla hi ha molt econòmica. Aquestes polseres et permeten fer molta quantitat amb poc material.

La Lupita s'ha perdut

La Lupita, la gosseta de la dona que ens dona de menjar, s'ha perdut. La dona que en dona de menjar tem que, quan la trobi, estigui embarassada.

Nunoya

La dona que ens dona de menjar està obssesionada amb els Maneki Neko. Naltros no acavem de trobar-li la gràcia. A BCN, prop d'on ella va a comprar material per a les polseres, ha trobat una botiga japonesa. Tan l'ha agradat que té intenció de canviar les polseres per vestits per a nines. Nunoya es diu.