Petits esbossos amb aquarel·la i tinta

De la llibreta per a esbossos del 2019

aquarel·la
tinta
tinta xinesa
llibre d'artista
esbossos

.

La Kira i el Pitu damunt de l'antic escriptori

Esbossos i taques

Continuo amb aquesta sèrie d'esbossos del 2019.

De la llibreta per a esbossos del 2019

aquarel·la
tinta
tinta tinesa
llibre d'artista
esbossos

Dia ennuvolat.

Un dia ennuvolat preciòs.

Gràcies, gràcies.

Tor i que feia molta calor.

Pitufo

Pebrots

Pitufo considera que les torretes on són els pebrots són el millor lloc del mon mondial on gaudir de les estones de sol primaveral.

Mentrestant jo treballo...

La mestressa està aquests dies a Reus, a la Fira d'Antiquaris. I ens te abandonats. No fem més que mirar des de el safareig, a veure si ve, i no, només que s'està fora.

Punts de llibre

Estic aquesta setmana fent punts de llibre. 

En tenia uns quants que vaig fer per a Nadal, i que no vaig vendre, però ja tocava fer nous. 

Les cartolines les mano tallar a Un munt de papers per què tenen un preu molt raonable i per què tot i que pugui tallar el paper a casa m'estaria una o dues tardes tallant el paper. 

Millor així, evitant accidents, fent que el paper ho tallin profesionals.

Fa tanta calor que he desat la terrassa per a domini dels gats. 

Tot està desendraçat. 

L'única activitat que encara realitzo és regar les plantes i recollir tomaques i pebrots. 

Drac: punt de llibre

He volgut provar a veure què tal quedaria el nou segell en punt de llibre i m'ha agradat molt. Sembla com antic.

Aquesta és la meva aportació d'enguany al món dels llibres.

Pitufo i Cleo, mentrestant, passen de tot i esperent pacientment l'hora de sopar.

Vilma 3

Continuo amb aquest quadre. Quan en tinc clar que és el que vull fer començo a fer el fons. La primera capa és en color turquesa.

Pitufo ha près el costum de mosegar-me la mà. Habitualment ho fa amb el meu germà. Però ara li resulta més atraient mossegar la meva.

Encara és any nou

Encara ara la gent va felicitant-me pel carrer. Avui és un dia laborable i he volgut fer una passejada per Tarragona i m'he trobat gent. Fins i tot l'encarregat de Pizza Mòvil que ha sortit del local per a saludar-me. Què simpàtic!

De la parada de Torredembarra són aquestes altres fotos.

Bon any 2010

Un nou any que tothom espera que sigui el millor de la seva vida.

L'any 2009 no va ser tan dolent. Vaig fer moltes coses noves, per provar. I no va funcionar gairebé res.

He fet molta bijuteria, fins i tot arrecades, que em vaig prometre que no tornaria a fer mai més. I no ha funcionat. El pasat 12 de desembre vaig anar tota il·lusionada a la Fira de Nadal de Torredembarra però no em va anar gens bé. Era com si fos invisible. Dins les meves previsions no estava que la gent em compres gaire coses. A meitat de mes, un dissabte al matí... però es que ni miraven la parada.

Em vaig desanimar tant que a migdia vaig plegar. Els organitzadors em van demanar que em quedes. Per sort per a mi no els vaig fer cas. Un parell d'hores més tard començava a ploure i no va parar en dos dies.

A banda de les arrecades també vaig provar uns nous punts de llibre, amb uns croms, dels de jugar, que van quedar millor que no em pensava.

També vaig gaudir de les diferents activitats que es van fer. Em va saber greu els diners que em vaig gastar en la cuota. Un malentès em va fer portar una taula de 3 metres quan jo en faig servir una de 2 metres. A banda de roba que no em va servir de gaire i unes guarnicions que, pel que sembla, no van ser prou atractius com per a que la gent es fitxes a la meva parada. Però en vaig trobar unes capses per als punts de llibre que em serviràn el proper estiu a Cambrils.

El Pitu i la Cleo no en tenen aquest problema. Ells, amb estar-se arraulits a la cadira en tenen prou.

Diumenge al vespre

A la mestressa no li agrada els diumenges al vespre. Diu que s'està molt bé a casa adelantant feina de la setmana que tot just comença. Diu que els diumenges al vespre hi ha una gent molt rara pel carrer i que a ella sempre si passen coses els diumenges al vespre. Avui ha perdut l'aparell que ella anomena telèfon mòvil. L'ha anat a lliberar i se l'han fet malbé. Quan ha sortit per a passejar les gossetes ha tornat ràpid, ràpid perquè, deia, s'havia trobat dos o tres captaires amenaçadors. Mira que és tonta. Captaires! D'on treurà aquestes paraules tan rares?

Octubre

Octubre, octubret, s'enduu la calor i ens porta el fred. Pero diu la mestressa que encara no prou fred com per encendre la calefacció. Què sabra ella!

Per amor a l'art

Fa dos mesos ma germana i jo van xerrar sobre com voldria guanyar-se la vida en els propers anys. Deia que el seu sogre tenia un ofici artesà i en tenia encàrrecs. I pensava ella que potser fora bona idea aprendre aquest ofici. Com si d'El conte de la lletera es tractes ella pensava en veu alta com seria de genial poder abandonar la seva feina actual, que n'estava fins els nassos, i poder-se dedicar a una cosa tan bonica com la que feia el seu sogre.

I jo, sense adonar-me que en realitat no parlava amb mi sino que només pensava en veu alta, li digué: Els artistes treballem per amor a l'art, literalment, només per amor. Si ens ve de diners, millor, per què aixi paguem el material, que no és gens barat. Però és tal com diu la dita "per amor a l'art".

Aquest estiu els artistes de Cambrils Art Total hem complert aquesta realitat. En temps de crisi (...i qui no l'ha patit?) els artistes ho passem magres. Però aquest estiu he estat un pèl pedant. Com que porto un producte que l'he continuat venent m'he sentit amb prou suficiència com per a donar consells a tort i a dret de com fer les coses. I és per això que vull demanar disculpes a qui hagi pogut dir quelcom fora de lloc.

Mentrestant, el Pitufo aprofita les hores de sol de finals d'estiu.

Collarets

A més de menjar i dormir hem fet...


La Kira diu que la bípeda que viu a casa nostra fa unes coses molt boniques. Jo, la veritat, no les veig la gràcia. Però la Kira insisteix que són bones per a jugar.



Diu que el collaret és tan divertit com un ratolí viu. La mestressa n'està molt orgullosa de la forma i dels colors i n'amaga el collaret cada cop que a la petita li dona per "vigilar-la". La Kira diu que vigila. Per a mi, que la mestressa en té una altra paraula: tafanejar.



La mestressa també en pinta unes capses petites. No són gens divertides. Hi dibuixa gats. És el mínim que pot fer.