Sovint és diu que l'artista és qui quan fa una obra hi posa l'ànima, hi posa el cor, en contrast amb l'artesà que només executa l'obra i prou.
Tant l'artista com l'artesà projecten una obra, investiguen, descarten material, recerquen opcions per a allò que hi tenen a la ment. Però la societat descarta a l'artesà com a creador, calificant-los de simples màquines de fer coses.
Diuen que l'artista hi posa el cor en cada obra que ni fa i que l'artesà es limita a fer-ne un cop i un altre la mateixa obra. Però tothom sap que molts dels anomenats artistes repeteixen un cop i un altre la mateixa obra i prou, sense cor ni sentiments.
Aquests dies de mudança he trobat un vell paper on havia anotat part d'una recerca.
Quan estava fent mercats d'art sovint portava polseretes trenades amb la tècnica de macramé. Aquesta técnica de macramé és ampliament utilitzada per la majoria de artistes i artesans que porten productes fàcilment vendibles.
Aquesta mena de competència no m'agrada. No vull, no m'agrada competir. No és que no pugui guanyar. És que no vull guanyar.
I vet aquí com vaig arribar a l'anomenat telar americà. Cercava un sistema de fer bijuteria que no fos muntatge, el gran tabú de la bijuteria, i no sé com, recordant un vell llibre d'artesanies, decidí fer-ne d'aquest sistema de teixit el sistema per a fer la meva bijuteria.
Però no tenia ni idea de quina obra es podia fer amb aquests telars. Cercant inspiració a la cerca d'internet posava paraules "telar americano", "artesania indios americanos", i d'altres semblants i , com no, no trovaba res.
Llavors va sorgir els vells records, les tardes de pelicula dels dissabtes a la tarda. Paraules com apache, sioux, comanches. I la recerca a través d'aquestes paraules van començar a donar fruits: unes primeres pàgines m'adreçaven a d'altres i fins i tots a botigues amb el material específic.
Cercar quina mena de rocalla utilitzar, quines mesures havien de tenir el fil, quina mena de fil utilitzar, què em podria diferenciar d'altres artesans,...
Un camí no massa difícil, la veritat. Proves i errors com tot que signifiqui una feina nova.
Havia dissenyat peces més artístiques que mai vaig fer.
Aquestes feines fora del simple fet de treballar una peça eleven l'artesania a nivell de peça artística. Anomenalo Art Menor però mai pots dir que alló que fabriques no hi té Cor, no hi té ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada