dimarts, 15 de gener de 2008

Tutorial de "Pulsera en macramé"



Per a una polsera necessitarem:

- Fils bonics de colors
- Perles i rocalla
- Paciència
- Mitja hora de feina (inexpertes)

Per a enfilar les boletes jo utilitzo fil de coure, del es recicla aprofitant un bocí de fil elèctric.




Acostumo a tallar sis trossos de fils, d'un metre de llargària, de gruixuts semblants. Els utilitzo de cotó de primera qualitat (Anchor 8 o 5).



Amb un tros de fil de coure doblegat per la meitat vaig passant les perles que faran de botó de la flor. Dels sis fils tallats agafo quatre i els doblego. M'agrada que el cos de la polsera sigui gruixut.







Quan ja he passat les perles que aniran al mig a una de les puntes afegeixo els altres dos fils.



Tots sis els enganxo amb una pinça. Creu-me, aquest és un bon sistema.





L'altra punta també l'enganxo. Han de quedar lliures els fils laterals, amb els que es fan els nusos. Amb aquests sistema, el d'utilitzar un faristol per la part de darrere, o d'altres de semblants, et permeten aixecar-te en cas de necessitat. A més, em deixa molt d'espai per a les mans.



I començo a treballar. Nus pla. Res més.





Quan afegeixo la primera bola, aquest cop rocalla del 06, l'atrapo amb els fils laterals.





La flor no és difícil. Als fils laterals has de introduir rocalla, com en aquest cas. Tanta rocalla com la perla del mig ho demani.








Has vist? No és difícil.




A aquestes figures acostumo introduir també els fils laterals. A vegades aquests fils laterals són tan gruixuts que no puc. Jo m'ajudo amb els fils de coure. Hi ha agulles d'acer flexible adequades per a aquests treballs, però són més cares que el fil de coure. A més, sempre estic perdent les agulles.





La polsera ja és acabada. Ja només cal rematar-la. Com és una polsera d'amistat i no s'ha de treure del canell jo en faig una trena a cada punta. Després lligo les trenes amb doble nus i dura tot l'estiu.




D'aquestes en tenen força acceptació i cada estiu en venc unes 400. N'hi ha de més barates, importades des de països amb la mà d'obra més barata. He intentat desmarcar-me d'aquestes utilitzant material de primera qualitat i amb unes formes més alegres.

Alguns clients tornen a la meva parada i m'ensenyen la polsera de l'any anterior al canell.

Hi ha llibres a la biblioteca, tutorials a internet, revistes de manualitats que et poden orientar de com es fa el nus de macramé. De fils només cal demanar a un familiar, a una amistat, que en faci labors que et doni un parell de capdells. De rocalla hi ha molt econòmica. Aquestes polseres et permeten fer molta quantitat amb poc material.

Cap comentari: