Collarets sesenters inspirants en l'artesania que es desenvolupa entre les nacions nadivas del nord del continent americà.
M'interesa molt aquests tipus de collarets aptes per a portar-los sols o acompanyant altra bijuteria o fins i tot joieria.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bijuteria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bijuteria. Mostrar tots els missatges
dijous, 16 de febrer del 2023
divendres, 19 d’agost del 2011
Collar anys 70: més collars
N'he fet tres collars en total. Volia que qui m'ha fet l'encàrrec pogues triar.Collar anys 70: el serrell acabat
Ja he acabat el serrell. Com que és el meu primer collar no he sabut fer bé això de rematar els fils. He tornat enrere i n'he fet un nus ben bé al començament. No m'acaba d'abradar.
Collar anys 70: el serrell del pectoral
Aquests collars tenen serrell. És el que els caracteritza. Jo els faig amb les mateixes tonalitats de la resta del collar.
Collar anys 70: començament del pectoral
Un cop hem acabat l'altra tira, simentrica a la primera, ve la part del pectoral: Hem d'unir totes dues puntes i fer una peça amb un dibuix interessant.
Bé, en realitat és així com queda, que jo treballo de baix a dalt.
diumenge, 19 de juny del 2011
Collar anys 70 : la part del coll
Aquests collars no porten tanca. La tanca en un collar és un invent relativament modern. Els moviments estétics de finals dels 60 i els 70 eren recreadors de models de finals del XIX i al segle XIX els collars de bijuteria no portaven tanques metal·liques.
Així que hem de fer una reducció del número de columnes per què l'amplada del collar no aniria bé, no seria gens còmode.
L'amplada del collar és de 15 boletes de rocalla i en vull reduir-ho a 5. El primer el afluixar els fils de la trama. La trama sempre ha d'estar tibant per a que la feina surti bé pero en aquest cas l'hem d'afluixar per a que la reducció és pugui fer.
Reduiré una rocalla per a cada costat de la feina.
No cal fer res d'especial, simplement utilitzo 13 boletes de rocalla.
No m'interesa fer una reducció ràpida així que en trec una boleta cada dues voltes.
Tot i només reduir cada dues voltes es veu molt clarament com la banda del collar es cada cop més estreta.
Finalment he arribat on volia, a que l'amplada fos de 5 boletes.
És aqui on agraim haver utilitzat un fil prim per a la trama. En cada costat queda els fils de la trama fent un una mena de cordó. No fa res per què gairebé no es veu. Tan si portes el cabell llarg o el portes curt, aquesta part va per la part de darrere del coll.
Per a fer aquests tros et recomano que tornis a tibar els fils de la trama.
Hem de continuar fent la tira uns 20 cm. (8") ja que ha d'arribar a tota la part de darrere.
Ara comemcem l'ampliació. No és difícil. Els fils de la trama es tornes a afluixar per a permetre l'ampliació.
Cada nova línia que es fa s'ha de vigilar que quedi horitzontal.
Poc a poc hem arribat a la fila amb 15 boletes. Ara tornem a tibar el fil per a poder fer el que queda de collar.
La Kira dormia aliena a totes les meves preocupacions.
dimecres, 8 de juny del 2011
Collar anys 70: els primers pasos
El primer que hem de fer és fer-nos amb un telar. En venen uns especials però qualsevol telar serveix per a fer aquest collar. És més: si disposes d'un telar arramblat, vertical, molt millor.
Començarem per preparar la trama. La trama, si no m'equivoco, són els fils que van de dalt a baix, damunt els quals es treballarà. Enfilo rocalla en fil mixte, mig cotó mig polymer de la casa Coats, molt resistent, en color negre.
Utilitzo una agulla d'ull colapsable, molt més econòmiques que les habituals per a enfilar.
En aquest cas he optat per preparar els fils de la trama introduint abans de res la rocalla que farà uns enfilalls. Aquests enfilalls donaràn més moviment al collar.
Com es pot veure la rocalla és desigual. Aprofito rocalla de bona qualitat que vaig comprar fa temps a Barcelona però que no serveix per fer teixit de boletes, que exigeix una rocalla molt homogènia.
He fet sis enfilalls de trama, amb tres fils cada una.
És el moment de fixar-lo al telar.
I comença la primera línea de l'ordit.
Una boleta de rocalla un fil. Exepte en el laterals que en tinc el costum de deixar dos. Dòna més estabilitat a la peça.
Fer la primera línia de l'ordit és difícil però no imposible.
Un cop tenim la primera línea anem per la segona. Com podeu comprovar, només en la primera línea, ja havia comès una errada, a la vostra dreta. No ho vaig veure fins que el treball era avançat així que ho vaig deixar estar.
Un cop he fet un primer tram, tot seguint un dibuix geomàtric, lligo el fil que he utilitzat per a la trama. Quan tot acabi, aquets fils, els remataré amb més cura.
Ara és quan baixo una part d'aquella rocalla enfilada a començament de tot. Ho podria haver fet ara, això d'enfilar-la, però significa desmuntar la trama. No és que sigui millor aquest sistema però és el que jo he escollit.
Necessita sis trams però jo només he enfilat quatre trams per què són els que necessito para el cos central del collar.
Tot i que és més fàcil ara fer la primera línia de l'ordit en cada tram és entretingut i pots perdre la paciència.
Com és veu això comença a semblar alguna cosa. D'ací a que es sembli a un collaret falta una miqueta de feina.
dilluns, 30 de maig del 2011
Collar anys 70
Aquests dies estic amb un encàrrec que em fa molta il·lusió. Es tracta de reproduir un collar com els que es feien els anys 60 i 70, L'he volgut fer amb rocalla i fil de cotó com es feia llavors.
Ja penjaré un tutorial quan acabi.
dissabte, 2 de gener del 2010
Encara és any nou
Encara ara la gent va felicitant-me pel carrer. Avui és un dia laborable i he volgut fer una passejada per Tarragona i m'he trobat gent. Fins i tot l'encarregat de Pizza Mòvil que ha sortit del local per a saludar-me. Què simpàtic!
De la parada de Torredembarra són aquestes altres fotos.
divendres, 1 de gener del 2010
Bon any 2010
Un nou any que tothom espera que sigui el millor de la seva vida.
L'any 2009 no va ser tan dolent. Vaig fer moltes coses noves, per provar. I no va funcionar gairebé res.
He fet molta bijuteria, fins i tot arrecades, que em vaig prometre que no tornaria a fer mai més. I no ha funcionat. El pasat 12 de desembre vaig anar tota il·lusionada a la Fira de Nadal de Torredembarra però no em va anar gens bé. Era com si fos invisible. Dins les meves previsions no estava que la gent em compres gaire coses. A meitat de mes, un dissabte al matí... però es que ni miraven la parada.
Em vaig desanimar tant que a migdia vaig plegar. Els organitzadors em van demanar que em quedes. Per sort per a mi no els vaig fer cas. Un parell d'hores més tard començava a ploure i no va parar en dos dies.
A banda de les arrecades també vaig provar uns nous punts de llibre, amb uns croms, dels de jugar, que van quedar millor que no em pensava.
També vaig gaudir de les diferents activitats que es van fer. Em va saber greu els diners que em vaig gastar en la cuota. Un malentès em va fer portar una taula de 3 metres quan jo en faig servir una de 2 metres. A banda de roba que no em va servir de gaire i unes guarnicions que, pel que sembla, no van ser prou atractius com per a que la gent es fitxes a la meva parada. Però en vaig trobar unes capses per als punts de llibre que em serviràn el proper estiu a Cambrils.
El Pitu i la Cleo no en tenen aquest problema. Ells, amb estar-se arraulits a la cadira en tenen prou.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)