dijous, 25 de març de 2010

Mònica j'acabada



Per fi vaig acabar el quadre Mònica que trobo que m'ha quedat molt melàncolic. Ho confeso m'agrada molt el rosa i el blau. És possible que en faci més amb aquestes tonalitats.


El vint-i-u de març la Primavera feia 10 anys. Ho cel·lebravam amb una miqueta de pate del bo, per què, pobrissona, ja gairebé no te dens. Com dorm...

diumenge, 21 de març de 2010

Mònica 5



Gairebé j'està acabat. Només li falta retocar la roba, per a què no hi surti tan rosa, els contorns del quadre, que últimament van en negre, i poca cosa més.


La Kira, mentrestant, gaudeix d'aquesta primavera tan benigna que tenim.

dissabte, 20 de març de 2010

Mònica 4



El quadre que nomeno Mònica va més bé que l'anterior. Des de ben començament he anat més segura del que volia fer. I no ha tingut que refer el fons tants cops com em va passar amb Vilma. La plantilla d'estargir que he fet servir és la mateixa. Ací les flos anaven en rosa sobre un fons blau. La veladura era feta amb color marfil. 


El color envellit de la textura es fa amb marró. Tant les veladures com l'envelliment són molt fàcils de fer però s'han de fer molt ràpid. En cinc minuts està tot fet. 

divendres, 19 de març de 2010

Mónica 3



Avui comença una expossició col·lectiva d'ARA (Associació Reusenca d'Artistes) que durarà fins a finals de mes i es pot visitar a la Sala de la Vicaria de Reus, al Centre d'Amics de Reus, a Raval Robuster, 36


No he anat a la inauguració per què sortir de Tarragona un divendres al vespre, que plovisquejava, intentar aparcar a Reus (un divendres al vespre) m'ha semblat una feinada massa feixuga. A més, avui ha vingut mon germà des de Galícia, després d'haver acabat el camí de santjaume.


dimarts, 16 de març de 2010

Ja dono per acabat "Vilma"



El quadre que he anomenat Vilma ja el dono per acabat. Esta esvernissat i tot. Utilitzo un vernís mate. ¿El motiu? Mai pots comtar amb que l'il·luminació que et toqui en la sala d'expossicións sigui la correcta. Un focus sobre el quadre i si porta vernís brillant l'efecte és de mirall.
Hi ha gent que em pregunta per què esverniso els quadres si utilitzó pintura acrílica. És senzill: malauradament una sola marca no te els colors que a mi m'agraden. I a vegades haig de combinar pintura satinada amb mate o fins i tot brillant. el vernís és l'únic sistema per a donar certa uniformitat. 


Aquí va un detall dels ulls. Encara és pot apreciar algura resta de les pestanyes que vaig pintar. No sé en què estaria pensant quan les vaig pintar.


La Kira, només que vaig retirar el quadre, es va tornar a instal·lar damunt la taula, el seu lloc favorit.


Monica 2

A més de menjar i dormir hem fet...
Normalment, quan en tinc decidit que és el que pintaré, i ja he definit el dibuix, començo el fons. M'agraden molt els fons ben treballats. A Vegades hi surten més bé, i a vegades l'espifies.

La Lupita també ha estat prenen el sol.

dilluns, 15 de març de 2010

Mònica 1


Com no? El temps de termini ja és ara i encara estic amb al segon quadre a mig fer. Aquest es dirà Monica. 


La culpa ha sigut només meva. Que sempre ho deixo tot per a l'últim dia.
Els dies de març són asolejats a la ciutat de Tarragona i la Nana, la goseta, aprofita aquests dies per a estar-se al sol. És ben estrany a que menys de 100 Km. hi hagi encara neu.


dimecres, 10 de març de 2010

Vilma 5



Després de cinc dies he reprès el quadre Vilma. Amb els ulls he comès una errada de principiant: l'he pintat pestanyes. A vegades em pregunto com sóc capaç de pifiar-la en el primer que s'apren: mai, mai s'ha de pintar pestanyes. Les pestanyes es deixen per els anuncis de maquillatge de pestanyes. Així que m'he estat corretgint la pifiada.

La Kira ha tornat a fer-me companyia.


dimarts, 2 de març de 2010

Vilma 4



He de fer dos quadres per d'ací una setmana i avanço molt lentament: ara resulta que em ve més de gust un fons rosa.



Mentrestant, la pobre Kira, dorm en l'habitació del costat. Estic tancada a l'estudi i cap gat em fa companyia.