Un company de l'escola d'art de Tarragona em va oferir una part del seu estudi fa uns mesos.
I vaig rebutjar-ho. anar amb cotxe, on sigui, em fa una mandra terrible.
Però el dia 28 de maig va ser la reunió del Col·lectiu
Cambrils Art Total, on em van oferir un espai per exposar el meus quadres.
I ho vaig aceptar. Però ¿quins quadres?
La meva obra és tan minsa que dificilment emplena un vestidor.
Necessitava fer quadres però ja.
En tinc una habitació per a mi sola a casa.
Tan atapeida que m'està resultant molt difícil desar un quadre amb imprimació sinó és en el mateix bocinet on pinto.
Necessito un lloc nou.
Així que, em possi en contacte amb aquest company i ara si que el vaig acceptar l'espai ofertat.
Bé. És molt millor del que molta gent té.
També és veritat que em vaig veure amb cor d'aceptar per què és possible que d'ací un any em puguin cedir, pagant un lloger, un habitacle al mateix edifici on visc.
Dels dies que he anat l'he tret profit.
Aquest divendres hi ha una expossició a El Vendrell, amb el grup
ARA, i necessita uns quadres que mai acavava.
Els ulls, sempre, els ulls, que em costa molt de treure-li l'entrellaç.
Aquests dies estic de descans i no he anat.
Les parades d'artistes que cada estiu estem a Cambrils són les culpables.
En tinc prou llàmines? On són els llums? El parasol és sencer? I la taula, es pot obrir?
Dissabte 19 serà el primer dissabte que ens trobareu davant del port.
A casa he tornar a plantar algunes coses.
A l'hiver tot es va fer miques per què van pintar les baranes.
I va obligar a retirar totes les plantes.
No tothom estava amoinat.
La Primavera és de l'opinió que les torretes estàn millor sense plantes.
La migdiada al sol és molt millor sense una tomaquera pel mig.
