dimecres, 29 de juliol del 2009

A la Kasiopea no l'agrada que surti





Si em dormo damunt de les sabates de la mestressa aquesta no podrà sortir al carrer i s'estirarà al sofà i jo em dormiré damunt.

dilluns, 27 de juliol del 2009

De vendre no venem però ens ho passem d'allò més bé



Oi què són bòniques?

Però aquest any està resultant més fluixet del què em pensava. Tots els comenciants es queixen del mateix. I els bars. I els restaurants.

No importa. De moment gaudeixo de les vistes que em tinc des de la meva parada.


dimecres, 22 de juliol del 2009

Com aprofitar boletes de qualitat irregular





Sota la meva profesional supervisió observo com la mestressa fa un invent nou. Diu ella que no és res nou, que fa temps que està inventat i que només està comprovant si totes aquelles boletes que te li pot treure profit.



Aquesta forma de teixir es diu daisy i és molt fàcil de fer. També està comprovant si pot aprofitar el fil de cotó que va quedar després de fer les polseres de macramé. I ha tret una agulla de ull colapsable que són el millor quan vols utilitzar fil gruixut.



L'agulla de ull colapsable es pot trobar a Barcelona, tot i que les compra per internet a Manualidades y Bellas Artes.



Un cop ha vist que és una bona forma de aprofitar els abaloris n'ha feta dues de polseres.



I he pogut comprovar també que són de primera qualitat. Té el meu vist-i-plau.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Dissabte de vent

A més de menjar i dormir hem fet...





Ahir dissabe tocava paradeta de pintors a Cambrils. Feia tan de vent que va ser tota una aventura poder mantenir la paradeta oberta.

A la foto es pot veure el far vermell de Cambrils.

diumenge, 12 de juliol del 2009

El bon camí és el de retorn



Odó pronuncia aquestes paraules i jo les vaig meves.

En el món de l'art, l'artista inicia un viatge a la recerca de la seva identitat i I s'enmiralla en altres artistes. El viatge el pot portar a escoles on aprendrà tècniques, que mai sobren, i intentarà amular els professors. Durant anys, un artista novell, només havia de limitar-se a copiar els "grans". Però tot això
només són tècniques.

Però el bon camí és el de retorn. La primera guspira. La primera il·lusió. ¿Què és el que et va despertar al món de l'art?

En el meu cas va ser que volia un món més bonic del que era. ¿I si a començament de segle XX no haguessin existit les guerres? ¿Si els diners que es van dedicar a matar gent s'haguessin dedicat a fer cases millor, jardins a les ciutats, cases meravelloses a les muntanyes? ¿Què podria fer jo per a recuperar aquest paradis perdut, aquest món que mai ha existit?

Per a mi no te importància que duran anys digues que jo volia pintar parets i no que en volia fer un món perfecte. És molt més fàcil dir-ho així. No has d'explicar res.

Si t'estranyes que hi prengui decreres estranyes només has de recordar que els viatges, a vegades, no són en línia recta. I jo sempre he pensat que la línia recta, digui el que digui la geometria, no és el camí més curt entre dos punts.

dissabte, 4 de juliol del 2009

Dissabte de descans







Aquest dissabte fem descans a Cambrils. 
Al passeig del port trobareu comerciants amb un munt d'ofertes, per les rebaixes, però no als pintors. Que hi vagi bé les vendes.

El collaret expossat es diu Uhura, negre brillant, i m'encanta. 
Totes les peces són de vidre de primera qualitat, inclosa la tanca.