Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polseretes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris polseretes. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 d’octubre del 2022

Temporada 2023

 

 

 

 

 


Que hi hagi un patró no significa necessàriament que l'hagis de copiar fil per randa. 

Una rocalla de color negre remarca molt bé les rocalles de tons pastels que, a vegades, no saps que fer-ne.

Nota: És habitual no trobar rocalla, ni cap altra peça de vidre,  de  color "negre". Però si que trobareu de color "jet", un color molt semblant al negre per que a contrallum mostro un cert to violeta.


 

dissabte, 1 d’octubre del 2022

Preparant la nova temporada 2023

 

 

 


 Només participo en els Mercat d'Estiu. així va ser durant el temps que treballava i encara no he decidit si serà així d'ara endavant.

De moment he començat amb comprovar què tal funcionen les polseres amb cinc fileres d'amplada. 

Amb la primera he seguit fil per randa el patró que ja tenia.

divendres, 26 d’agost del 2022

No diguis blat....

 


 

Bernat, no li diguis blat, que no sigui al sac, i encara ben lligat, i així i tot, a un pagès, una rata se li va menjar.


I jo que em pensava que la temporada ja era ben acabada em trobo amb un encàrrec que m'ha fet treure tots els antics patrons per talles.






Gràcies a pccd.dites.cat per conservar aquesta dita ben llargaruda.

 https://pccd.dites.cat/p/No_diguis_blat_fins_que_no_el_tinguis_al_sac_i_ben_lligat










 

dijous, 4 d’agost del 2022

Estiu 2022: Polseres de lligar i no treure

 

 

 



 He estat fent cada any un grapat de polseres seguint uns patrons. Hi ha anys que ha sorgit amb més gràcia i d'altres que han quedat bé i prou.

Amb tot, sempre han sigut artesanals, fent servir   material de primera qualitat i realitzades amb molt d'amor. 



Aquest any 2022 no he fet de les polseres amples que tant agraden a alguns però que va arribar un moment que feien nosa, perquè agradaven molt però les trobaven incòmodes. Calia, doncs, uns nous disenys, més còmodes, potser amb botó i tot.

 

No les he oblidat pas així que tornarant l'estiu vinent, 2023, amb nous models encara més espectaculars.


dissabte, 2 de gener del 2010

Encara és any nou





Encara ara la gent va felicitant-me pel carrer. Avui és un dia laborable i he volgut fer una passejada per Tarragona i m'he trobat gent. Fins i tot l'encarregat de Pizza Mòvil que ha sortit del local per a saludar-me. Què simpàtic!

De la parada de Torredembarra són aquestes altres fotos.




divendres, 1 de gener del 2010

Bon any 2010



Un nou any que tothom espera que sigui el millor de la seva vida.

L'any 2009 no va ser tan dolent. Vaig fer moltes coses noves, per provar. I no va funcionar gairebé res.



He fet molta bijuteria, fins i tot arrecades, que em vaig prometre que no tornaria a fer mai més. I no ha funcionat. El pasat 12 de desembre vaig anar tota il·lusionada a la Fira de Nadal de Torredembarra però no em va anar gens bé. Era com si fos invisible. Dins les meves previsions no estava que la gent em compres gaire coses. A meitat de mes, un dissabte al matí... però es que ni miraven la parada.

Em vaig desanimar tant que a migdia vaig plegar. Els organitzadors em van demanar que em quedes. Per sort per a mi no els vaig fer cas. Un parell d'hores més tard començava a ploure i no va parar en dos dies.



A banda de les arrecades també vaig provar uns nous punts de llibre, amb uns croms, dels de jugar, que van quedar millor que no em pensava.



També vaig gaudir de les diferents activitats que es van fer. Em va saber greu els diners que em vaig gastar en la cuota. Un malentès em va fer portar una taula de 3 metres quan jo en faig servir una de 2 metres. A banda de roba que no em va servir de gaire i unes guarnicions que, pel que sembla, no van ser prou atractius com per a que la gent es fitxes a la meva parada. Però en vaig trobar unes capses per als punts de llibre que em serviràn el proper estiu a Cambrils.





El Pitu i la Cleo no en tenen aquest problema. Ells, amb estar-se arraulits a la cadira en tenen prou.

dissabte, 10 de gener del 2009

Polseretes de macramé









Tot i que pugui semblar que estic dormint en realitat vigilo que la dona que em dona de menjar faci les polseretes de macramé que diria que faria abans que arrivi l'estiu.

Diu ella que les ha de fer per què té el material que només serveix per a això i que l'ocupa unes capses que en podria utilitzar per a altres coses. I que com que ja n'esta fins als nassos del coi de polseretes el millor que pot fer és acabar amb el material d'una vegada per totes. Diu la dona que ens dona de menjar que si no fos perquè el material és molt i molt car faria les polseres... algú però no pas ella.

divendres, 6 d’abril del 2007

Vigilant














La mestressa que em dona de menjar no sap fer res sense mi. No m'ho deixa fàcil, però. Inspeccionar la feina, si ho fa bé, és una feina feixuga. Molt feixuga.

dijous, 1 de març del 2007

Pulseres de telar



Aquestes són, també, unes altres polseres de telar:





La veritat és que em vaig entusiasmar una miqueta massa i en vaig fer un munt. Algunes d'elles no van arrivar a estar acabades mai. Però no em penedeixo que haver-ho fet.