diumenge, 24 de gener del 2010

Nou segell: ocell-peix



Continuo fent segells. Aquest és un dibuix que vaig trobar a la xarxa. Està molt bé.



La Cleo m'està fent companyia aquests dies. La majoria dels gats han decidit que el meu estudi és el millor lloc per a ser-hi.

diumenge, 17 de gener del 2010

Llibre d'artista



He tornar a utilitzar el libre d'artista (book art) que va molt bé per a practicar. De moment miro només la publicitat com a model.



Mentrestant la Kira continua amb la seva convalescència. M'amoina que demà estigui sense vigilància. Però estic segurà que s'en sortirà.


divendres, 15 de gener del 2010

Ocell amb filigrana



Aquest cop el segell reprodueix un corb i l'he afegit una petita filigrana. M'ha agradat fer-ho.



dijous, 14 de gener del 2010

Medusa



Continuo practicant amb els segells fets amb goma. De moment reprodueixen dibuixos que he trobat per la xarxa. Tinc l'esperança que aviat aconseguiré treure dibuixos propis. Aviat. Em ronden dos o tres que ja estan abocetats.




dimecres, 13 de gener del 2010

Print Block



Fa uns dies vaig comprar a l'Abacus unes plaques de goma de la marca MILAN que serveixen per a fer dibuixos. Es diuen PRINT BLOCK i són unes gomes que substitueixen a les planxes de linoleum que a mi em fan una por terrible per que sempre penso que em faré mal.

Les planxes roses que m'heu vist utilitzar abans, com aquell gat que en vaig fer, eren de la marca Speedball i no he sabut trobar-ho a cap papereria. Les compro a Anglaterra que per 8 lliures les envien a casa. El més absurd de tot plegat es que Speedball es fabrica a Espanya.





La veritat es que totes dues són molt fàcils d'utilitzar. La planxa MILAN és com mantega. Amb una ungla és podria fer un esgrafiat i amb alguna pintura a l'aigua ja tens un gravat.

Mentrestant, aquests dies, la Kira s'està damunt el sofà. Ahir la van operar. L'últim "celo" ho va passar malament. I és una cosa que és correcta de fer. Tots els animals de casa actuals estàn operats. Vaig tenir dues gates fa anys i per qüestions d'economía no ho vaig fer. I no és gens agradable una gata en "celo".



La Kira, que n'és tan bona no miula. De debó. Però ho passava malament arrosegant-se pels racons de casa. Només seràn dos o tres dies dolents i després serà com si res haguès passat.


diumenge, 10 de gener del 2010

Ocell-peix



Com que no estic gens inspirada per a pintar i ja he ordenat un munt de calaixos, de paperasa i fins i tot he fet comandes per al proper estiu he decidit que practicaria amb uns quans segells.



He tret un petit magatzem de dibuixos per a practicar i aquest m'ha agradat molt per a un "Ex Libris".

M'he fet acompanyar per la música del Dj Tom Hoey per què m'animès. Molta de la música recopilada és disco, i algunes em recorden a la música de les discos, de quan jo era jove, joveneta.



A la Kira, mentrestant, tan li és. Ella aprofita que sota la taula hi ha un radiador calentó, per a dormir a cor què vols.


dissabte, 2 de gener del 2010

Encara és any nou





Encara ara la gent va felicitant-me pel carrer. Avui és un dia laborable i he volgut fer una passejada per Tarragona i m'he trobat gent. Fins i tot l'encarregat de Pizza Mòvil que ha sortit del local per a saludar-me. Què simpàtic!

De la parada de Torredembarra són aquestes altres fotos.




divendres, 1 de gener del 2010

Bon any 2010



Un nou any que tothom espera que sigui el millor de la seva vida.

L'any 2009 no va ser tan dolent. Vaig fer moltes coses noves, per provar. I no va funcionar gairebé res.



He fet molta bijuteria, fins i tot arrecades, que em vaig prometre que no tornaria a fer mai més. I no ha funcionat. El pasat 12 de desembre vaig anar tota il·lusionada a la Fira de Nadal de Torredembarra però no em va anar gens bé. Era com si fos invisible. Dins les meves previsions no estava que la gent em compres gaire coses. A meitat de mes, un dissabte al matí... però es que ni miraven la parada.

Em vaig desanimar tant que a migdia vaig plegar. Els organitzadors em van demanar que em quedes. Per sort per a mi no els vaig fer cas. Un parell d'hores més tard començava a ploure i no va parar en dos dies.



A banda de les arrecades també vaig provar uns nous punts de llibre, amb uns croms, dels de jugar, que van quedar millor que no em pensava.



També vaig gaudir de les diferents activitats que es van fer. Em va saber greu els diners que em vaig gastar en la cuota. Un malentès em va fer portar una taula de 3 metres quan jo en faig servir una de 2 metres. A banda de roba que no em va servir de gaire i unes guarnicions que, pel que sembla, no van ser prou atractius com per a que la gent es fitxes a la meva parada. Però en vaig trobar unes capses per als punts de llibre que em serviràn el proper estiu a Cambrils.





El Pitu i la Cleo no en tenen aquest problema. Ells, amb estar-se arraulits a la cadira en tenen prou.