dijous, 10 de desembre del 2009

Sessió fotogràfica



La mastresa està fent unes fotos als penjols brillants que ha treballat aquests dies.









Està molt enfadada amb mi per que diu que només que faig que enredar.







Es va comprar una joguina molt divertida, una espècie de tenda de campanya, on fica collarets i arrecades brillants, i fa fotos. Només que fa fotos. S'enfada amb mi per què no sap fer fotos. Cada dia en fa i cada dia li surten malament. Molt fosques. Només que diu això, que surten molt fosques.

Però avui ha dit que prou, que ja no en fa més, que com estiguin les penjarà, que ja trobarà la manera de fer fotografies no tan fosques.

dijous, 26 de novembre del 2009

Petit format















Làmines 12 x 12 cm.

aquarel·la
tinta
tinta xinesa
llibre d'artista
esbossos







diumenge, 1 de novembre del 2009

Diumenge al vespre





A la mestressa no li agrada els diumenges al vespre. Diu que s'està molt bé a casa adelantant feina de la setmana que tot just comença. Diu que els diumenges al vespre hi ha una gent molt rara pel carrer i que a ella sempre si passen coses els diumenges al vespre. Avui ha perdut l'aparell que ella anomena telèfon mòvil. L'ha anat a lliberar i se l'han fet malbé. Quan ha sortit per a passejar les gossetes ha tornat ràpid, ràpid perquè, deia, s'havia trobat dos o tres captaires amenaçadors. Mira que és tonta. Captaires! D'on treurà aquestes paraules tan rares?

dimarts, 20 d’octubre del 2009

dimecres, 16 de setembre del 2009

Per amor a l'art



Fa dos mesos ma germana i jo van xerrar sobre com voldria guanyar-se la vida en els propers anys. Deia que el seu sogre tenia un ofici artesà i en tenia encàrrecs. I pensava ella que potser fora bona idea aprendre aquest ofici. Com si d'El conte de la lletera es tractes ella pensava en veu alta com seria de genial poder abandonar la seva feina actual, que n'estava fins els nassos, i poder-se dedicar a una cosa tan bonica com la que feia el seu sogre.

I jo, sense adonar-me que en realitat no parlava amb mi sino que només pensava en veu alta, li digué: Els artistes treballem per amor a l'art, literalment, només per amor. Si ens ve de diners, millor, per què aixi paguem el material, que no és gens barat. Però és tal com diu la dita "per amor a l'art".



Aquest estiu els artistes de Cambrils Art Total hem complert aquesta realitat. En temps de crisi (...i qui no l'ha patit?) els artistes ho passem magres. Però aquest estiu he estat un pèl pedant. Com que porto un producte que l'he continuat venent m'he sentit amb prou suficiència com per a donar consells a tort i a dret de com fer les coses. I és per això que vull demanar disculpes a qui hagi pogut dir quelcom fora de lloc.


Mentrestant, el Pitufo aprofita les hores de sol de finals d'estiu.

diumenge, 13 de setembre del 2009

IV Fira d'Entitats de Cambrils






Avui, al Parc dels Pescadors, a Cambrils, s'està cel·lebrant la IV Fira d'Entitats i Cambrils Art Total col·labora amb un stand.

La Fira restarà oberta tot el dia i tot i la pluja hi ha molt a veure.

divendres, 4 de setembre del 2009

Punts de llibre







Els punts de llibre van quedar molt bé dins la capsa que els vaig preparar. Alguns quedaven força interessants. Ací es poden veure amb la protecció de paper de celofà amb els que els presento perquè em fa cosa que la gent els manipuli i els embruti. Els segells són de Blockheads Arts Stamps i de Calico Crafts.

diumenge, 16 d’agost del 2009

Calaixos i calaixeres



Aixi m'ha quedat de desordenat l'estudi quan he entaforat unes noves calaixeres que m'he comprat.



El material de la bijuteria ha crescut una miqueta massa i demanava nous calaixos d'aquests estretets.



Divendres tot just els tenien a la botiga i sense repensar-m'ho vaig treure la tarjeta de crèdit i els vaig comprar. Avui diumenge he estat treient les muntanyes de capses de sabates on guardava el material i els anat col·locant en els calaixons.



Kira diu que a ella tan li fa mentre pugui continuar dormint damunt la taula però que a veure quan canvio el drap de dormir.

dimarts, 11 d’agost del 2009

Collars venuts







Mentrestant la mestressa rumia què portar al setembre, quina andròmina vellota de les que té es pot reconvertir en una nova obra d'art, jo en prenc el sol estituenc. 

Diu la mestressa que encara en té moltes andròmines però que no sap quina llençar per a això, para l'expossició col·lectiva del setembre a Cambrils. 




dimecres, 29 de juliol del 2009

A la Kasiopea no l'agrada que surti





Si em dormo damunt de les sabates de la mestressa aquesta no podrà sortir al carrer i s'estirarà al sofà i jo em dormiré damunt.

dilluns, 27 de juliol del 2009

De vendre no venem però ens ho passem d'allò més bé



Oi què són bòniques?

Però aquest any està resultant més fluixet del què em pensava. Tots els comenciants es queixen del mateix. I els bars. I els restaurants.

No importa. De moment gaudeixo de les vistes que em tinc des de la meva parada.


dimecres, 22 de juliol del 2009

Com aprofitar boletes de qualitat irregular





Sota la meva profesional supervisió observo com la mestressa fa un invent nou. Diu ella que no és res nou, que fa temps que està inventat i que només està comprovant si totes aquelles boletes que te li pot treure profit.



Aquesta forma de teixir es diu daisy i és molt fàcil de fer. També està comprovant si pot aprofitar el fil de cotó que va quedar després de fer les polseres de macramé. I ha tret una agulla de ull colapsable que són el millor quan vols utilitzar fil gruixut.



L'agulla de ull colapsable es pot trobar a Barcelona, tot i que les compra per internet a Manualidades y Bellas Artes.



Un cop ha vist que és una bona forma de aprofitar els abaloris n'ha feta dues de polseres.



I he pogut comprovar també que són de primera qualitat. Té el meu vist-i-plau.

diumenge, 19 de juliol del 2009

Dissabte de vent

A més de menjar i dormir hem fet...





Ahir dissabe tocava paradeta de pintors a Cambrils. Feia tan de vent que va ser tota una aventura poder mantenir la paradeta oberta.

A la foto es pot veure el far vermell de Cambrils.

diumenge, 12 de juliol del 2009

El bon camí és el de retorn



Odó pronuncia aquestes paraules i jo les vaig meves.

En el món de l'art, l'artista inicia un viatge a la recerca de la seva identitat i I s'enmiralla en altres artistes. El viatge el pot portar a escoles on aprendrà tècniques, que mai sobren, i intentarà amular els professors. Durant anys, un artista novell, només havia de limitar-se a copiar els "grans". Però tot això
només són tècniques.

Però el bon camí és el de retorn. La primera guspira. La primera il·lusió. ¿Què és el que et va despertar al món de l'art?

En el meu cas va ser que volia un món més bonic del que era. ¿I si a començament de segle XX no haguessin existit les guerres? ¿Si els diners que es van dedicar a matar gent s'haguessin dedicat a fer cases millor, jardins a les ciutats, cases meravelloses a les muntanyes? ¿Què podria fer jo per a recuperar aquest paradis perdut, aquest món que mai ha existit?

Per a mi no te importància que duran anys digues que jo volia pintar parets i no que en volia fer un món perfecte. És molt més fàcil dir-ho així. No has d'explicar res.

Si t'estranyes que hi prengui decreres estranyes només has de recordar que els viatges, a vegades, no són en línia recta. I jo sempre he pensat que la línia recta, digui el que digui la geometria, no és el camí més curt entre dos punts.

dissabte, 4 de juliol del 2009

Dissabte de descans







Aquest dissabte fem descans a Cambrils. 
Al passeig del port trobareu comerciants amb un munt d'ofertes, per les rebaixes, però no als pintors. Que hi vagi bé les vendes.

El collaret expossat es diu Uhura, negre brillant, i m'encanta. 
Totes les peces són de vidre de primera qualitat, inclosa la tanca.

diumenge, 21 de juny del 2009

Petit format













Làmines 12 x 12 cm.

aquarel·la
tinta
tinta xinesa
llibre d'artista
esbossos








dilluns, 8 de juny del 2009

Transpiració



A més de menjar i dormir hem fet...

Aquests dies último els preparatius per als productes que portaré a Cambrils. Els dissabtes de l'estiu estem a Cambrils mostran la nostra obra. Molts artistes, a més, portem objectes petits, tots originals, tots amb molt bon gust, per a la gent que no es veu temptada de comprar una obra d'art gran. Jo porto unes polseretes de macramé, no com la de dalt, però molt maques també. I aixó de la transpiració vé de la feinada que és fer les bosses on aniràn, les etiquetes, els preus.

divendres, 29 de maig del 2009

Gat que somriu







Anit vaig fer aquest gat somrient. L'he copiat d'algún lloc d'internet. Si busques segells fets amb gomes d'esborrar en trobes un munt de models preciosos. Un dia d'aquest en faré un mòdel propi. Ara volia practicar amb dibuixos que m'agraden i que, aparentment, són fàcils de fer. La veritat es que aquestes planxes (a la imatge, dalt) són molt toves però no es desmiguen i la feina queda impecable.

dijous, 28 de maig del 2009

Primavera 5







La tanca és de les anomenades naturals. La rocalla del número 9 és checa (vidre) i els abaloris singulars son de vidre o ceràmica.