Com aprofitar boletes de qualitat irregular

Sota la meva profesional supervisió observo com la mestressa fa un invent nou. Diu ella que no és res nou, que fa temps que està inventat i que només està comprovant si totes aquelles boletes que te li pot treure profit.

Aquesta forma de teixir es diu daisy i és molt fàcil de fer. També està comprovant si pot aprofitar el fil de cotó que va quedar després de fer les polseres de macramé. I ha tret una agulla de ull colapsable que són el millor quan vols utilitzar fil gruixut.

L'agulla de ull colapsable es pot trobar a Barcelona, tot i que les compra per internet a Manualidades y Bellas Artes.

Un cop ha vist que és una bona forma de aprofitar els abaloris n'ha feta dues de polseres.

I he pogut comprovar també que són de primera qualitat. Té el meu vist-i-plau.

Gats de vidre

Vaig trobar uns gats de vidre molt macos. Queden molt elegants tan si en fas collarets com si en fas arracades. A Abeadstore.

Em pensava que quan en tingues la meva pròpia adreça electrònica en tindria unes fotografies més que acceptables de tots els collarets i de les polseretes que n'he estat fent aquest hivern. L'adreça 5gats la tinc però les fotografies encara no. No tinc gaire traça amb la càmara, la veritat.

Cromos

A Barcelona, al carrer de la Palla, a una petita papereria, un pèl atrotinada, van comprar unes llàmines de cromos. Preciosos. Friso per trobar una utilitat.

Anada a BCN

Suant m'he despertat aviat i he decidit anar a Barcelona a comprar material. Tot i que no ho necessitava ací podeu veure unes boles de vidre d'un verd molt bonic. Encara no sé que faré amb elles però no m'he pogut estar. Són de L'Antiga Casa Sala al carrer del Call.

Coure

M'ha arrivat un paquet des de Artbeads amb un munt de fornitures de coure, un metall que m'agrada molt, des de sempre, i del que penso fer tot una sèrie de collarets i polseres. També tenen Miyuki i Toho, uns grans de vidre de molt bona qualitat, encara que, en aquest moment no en tinc pensada cap sèrie amb aquest material.

Estic il·lusionada amb el que faré. Aquests dies estic amb les polseres de macramé perque en tinc molt de fil i no ho vull desaprofitar. Però em pesa com un llastr i internament desitjo que passi un accident que em pugui impedir continuar fer-les.

Ja penjaré les fotos de les joies quan acabi dos o tres peces de cada.

Rocalla 9/0

En la Merceria Santa Anna, al Portal de l'Angel vaig trobar-ne Rocailles 9/0 de Gütermann. Feia temps que les buscava encara que no desesperadament perquè a Manualidades y Bellas Artes en tenen. També vaig trobar, i això si que em desesperava, el fil 100% Polyester també de la casa Gütermann.

Aquest fil, el Tera 60 dtex 500(3) és especial per a cosir pell així que és prou fort com per manualitats amb abaloris i prou fi com per poder passar-ho tres i quatre cops per la mateixa rocalla. És un fil industrial. Altres marques també ho tenen, en bobines de 1000 m. tipus industrial, per a cosir lonetes. He provat altres varietats però no m'agraden. L'ideal és utilitzar fil de seda. Encara no ho he provat.

Comanda a Matoska

La rocalla, granets, perletes petites són el material d'abaloris que més utilitzo. En tinc d'altres: fusta, vidre, os... D'algunes de bona qualitat. D'altres no tant. Però la rocalla és, per ara, el material més utilizat. El necessito per a les polseretes de macramé. També m'és necessari per als treballs amb telar. I és ací on radica el problema. A Barcelona, als llocs del Carrer Call, els millors del sud d'Europa, la rocalla és un material en retrocès. Fa temps que no renoven existencies. Trobar rocalla de certa qualitat, regular en la seva forma, opaca, amb varietat en els colors s'estava tornant una feina pesada.

Així que, i a fi de garantir-me el suministrament, vaig indagar per internet. La reina de la rocalla és Miyuki que fa una rocalla de molt bona qualitat, regular, amb molta varietat de colors tant opacs com semitransparents.

Però estava preparada per a aquest material tan esquisit? Abans de l'estiu em pensava que si però al setembre ja no estava tan segura. Així que vaig seguir buscant. Trobar un lloc on tingues rocalles per a treballs no tan fins i amb una certa quantitat de colors que em tregues del blanc, groc, taronja, vermell, blau clar, blau fosc, verd i negre que trobava, i amb dificultats, a Barcelona.

Matoska està a California. Hi vaig provar, a veure què tal anava. I va anar bé. La comanda va arrivar. El preu? 30 euros de despeses d'enviament. Una miqueta car.

Va ser increïble: Un paquet des de California a Tarragona només triga 6 dies en arrivar. La meitat de temps que una carta de Tarragona a Salou.

El material, un cop ha passat la "quarentena", és de bona qualitat. Amb colors que ací feia anys que no veia: rosa, morat, beige. Amb una mostra de sis boletes de cada color em vaig fer una polsera que he portat durant quaranta dies per a comprovar quina de la rocalla estava pintada i quina no. Que la rocalla estigui pintada i marxi el color a les dures rentades de mans és una cosa molt habitual i en els últims anys aquesta mena de rocalla era la única que podies trobar en merceries, botigues de manualitats i, disortadament, també havia arrivat als majoristes del carrer Call.