Records de la Fira d'Art i Antiguitats 2012

Fa més d'una setmana que es va acabar la Fira d'Art i Antiguitats del 2012. Encara no havia vist les fotografíes que havia fet.

Tot va anar d'allò més bé i agraeixo a tots els visitants que es van interessar per la meva obra.

Mentrestant, a casa, la Kira feia de les seves.

Mentrestant jo treballo...

La mestressa està aquests dies a Reus, a la Fira d'Antiquaris. I ens te abandonats. No fem més que mirar des de el safareig, a veure si ve, i no, només que s'està fora.

Preparant una expossició

Aquest dies estic preparant una expossició per a l'octubre a la Sala d'Art que tenen Els Amics de Reus. Com que la meva obra és minsa una nova coneixensa, la Maria López, compartirà la sala amb mi. L'inauguració serà el dijous 21 d'octubre.
La Kira ja en té quatre anys.

Mònica 5

Gairebé j'està acabat. Només li falta retocar la roba, per a què no hi surti tan rosa, els contorns del quadre, que últimament van en negre, i poca cosa més.

La Kira, mentrestant, gaudeix d'aquesta primavera tan benigna que tenim.

Vilma 5

Després de cinc dies he reprès el quadre Vilma. Amb els ulls he comès una errada de principiant: l'he pintat pestanyes. A vegades em pregunto com sóc capaç de pifiar-la en el primer que s'apren: mai, mai s'ha de pintar pestanyes. Les pestanyes es deixen per els anuncis de maquillatge de pestanyes. Així que m'he estat corretgint la pifiada.

La Kira ha tornat a fer-me companyia.

Vilma 4

He de fer dos quadres per d'ací una setmana i avanço molt lentament: ara resulta que em ve més de gust un fons rosa.

Mentrestant, la pobre Kira, dorm en l'habitació del costat. Estic tancada a l'estudi i cap gat em fa companyia.

Vilma 1

La mestressa ens ha fet fòra de l'estudi. Diu que no té lloc per a pintar. Que lifem nosa. I es que ara en té un nou projecte i el quadre, de 50 x 50, ocupa tot l'espai que nosaltres necessitem per a dormir.

Aquest nou projecte es diu Vilma i encara no té forma:

La Primavera i la Kira es miran. ¿Quina de totes dues es quedarà i quina de les dues marxarà?

Glòria

Glòria es diu la meva neboda i a ella hi va dedicat aquest petit quadre de 12 x 18 cm.

Està fet sobre un cartró entelat amb acrílics.

Després dels dos quadrets anteriors m'he adonat que això de fer figura tan petita era massa complicat. Em tremolava la mà de l'esforç i no acavaba d'estar satisfeta. A més, no gaudia gens del que feia.

Aquests dies que ja no fa tant de fred l'únic lloc calent del pis és el meu estudi. I ho pago. Totes les bestioles de la casa em volen fer companyia. Ja, gairebé, no em deixen espai per a pintar.

Llibre d'artista

He tornar a utilitzar el libre d'artista (book art) que va molt bé per a practicar. De moment miro només la publicitat com a model.

Mentrestant la Kira continua amb la seva convalescència. M'amoina que demà estigui sense vigilància. Però estic segurà que s'en sortirà.

Print Block

Fa uns dies vaig comprar a l'Abacus unes plaques de goma de la marca MILAN que serveixen per a fer dibuixos. Es diuen PRINT BLOCK i són unes gomes que substitueixen a les planxes de linoleum que a mi em fan una por terrible per que sempre penso que em faré mal.

Les planxes roses que m'heu vist utilitzar abans, com aquell gat que en vaig fer, eren de la marca Speedball i no he sabut trobar-ho a cap papereria. Les compro a Anglaterra que per 8 lliures les envien a casa. El més absurd de tot plegat es que Speedball es fabrica a Espanya.

La veritat es que totes dues són molt fàcils d'utilitzar. La planxa MILAN és com mantega. Amb una ungla és podria fer un esgrafiat i amb alguna pintura a l'aigua ja tens un gravat.

Mentrestant, aquests dies, la Kira s'està damunt el sofà. Ahir la van operar. L'últim "celo" ho va passar malament. I és una cosa que és correcta de fer. Tots els animals de casa actuals estàn operats. Vaig tenir dues gates fa anys i per qüestions d'economía no ho vaig fer. I no és gens agradable una gata en "celo".

La Kira, que n'és tan bona no miula. De debó. Però ho passava malament arrosegant-se pels racons de casa. Només seràn dos o tres dies dolents i després serà com si res haguès passat.

Ocell-peix

Com que no estic gens inspirada per a pintar i ja he ordenat un munt de calaixos, de paperasa i fins i tot he fet comandes per al proper estiu he decidit que practicaria amb uns quans segells.

He tret un petit magatzem de dibuixos per a practicar i aquest m'ha agradat molt per a un "Ex Libris".

M'he fet acompanyar per la música del Dj Tom Hoey per què m'animès. Molta de la música recopilada és disco, i algunes em recorden a la música de les discos, de quan jo era jove, joveneta.

A la Kira, mentrestant, tan li és. Ella aprofita que sota la taula hi ha un radiador calentó, per a dormir a cor què vols.

Sessió fotogràfica

La mastresa està fent unes fotos als penjols brillants que ha treballat aquests dies.

Està molt enfadada amb mi per que diu que només que faig que enredar.

Es va comprar una joguina molt divertida, una espècie de tenda de campanya, on fica collarets i arrecades brillants, i fa fotos. Només que fa fotos. S'enfada amb mi per què no sap fer fotos. Cada dia en fa i cada dia li surten malament. Molt fosques. Només que diu això, que surten molt fosques.

Però avui ha dit que prou, que ja no en fa més, que com estiguin les penjarà, que ja trobarà la manera de fer fotografies no tan fosques.

Diumenge al vespre

A la mestressa no li agrada els diumenges al vespre. Diu que s'està molt bé a casa adelantant feina de la setmana que tot just comença. Diu que els diumenges al vespre hi ha una gent molt rara pel carrer i que a ella sempre si passen coses els diumenges al vespre. Avui ha perdut l'aparell que ella anomena telèfon mòvil. L'ha anat a lliberar i se l'han fet malbé. Quan ha sortit per a passejar les gossetes ha tornat ràpid, ràpid perquè, deia, s'havia trobat dos o tres captaires amenaçadors. Mira que és tonta. Captaires! D'on treurà aquestes paraules tan rares?

Calaixos i calaixeres

Aixi m'ha quedat de desordenat l'estudi quan he entaforat unes noves calaixeres que m'he comprat.

El material de la bijuteria ha crescut una miqueta massa i demanava nous calaixos d'aquests estretets.

Divendres tot just els tenien a la botiga i sense repensar-m'ho vaig treure la tarjeta de crèdit i els vaig comprar. Avui diumenge he estat treient les muntanyes de capses de sabates on guardava el material i els anat col·locant en els calaixons.

Kira diu que a ella tan li fa mentre pugui continuar dormint damunt la taula però que a veure quan canvio el drap de dormir.

Com aprofitar boletes de qualitat irregular

Sota la meva profesional supervisió observo com la mestressa fa un invent nou. Diu ella que no és res nou, que fa temps que està inventat i que només està comprovant si totes aquelles boletes que te li pot treure profit.

Aquesta forma de teixir es diu daisy i és molt fàcil de fer. També està comprovant si pot aprofitar el fil de cotó que va quedar després de fer les polseres de macramé. I ha tret una agulla de ull colapsable que són el millor quan vols utilitzar fil gruixut.

L'agulla de ull colapsable es pot trobar a Barcelona, tot i que les compra per internet a Manualidades y Bellas Artes.

Un cop ha vist que és una bona forma de aprofitar els abaloris n'ha feta dues de polseres.

I he pogut comprovar també que són de primera qualitat. Té el meu vist-i-plau.