Mercaricat 2011

Avui divendres i demà dissabte dia 11, al Mercat central i a Les Gavarres, es cel·lebra Mercaricat 2011. Val la pena anar-hi.

 Els profesionals són mol bons. 

Una altra caricatura de Rafa Borlansa, amb la seva estimació.

 Una caricatura de Napi.

 

Punts de llibre

El passat dissabte 23 d'abril, la meva petita aportació a la festa, vaig oferir els punts de llibre que tenia de l'any passat per a tots els visitants de l'expossició.

L'espossició encara roman oberta fins el 11 de maig a la Cafeteria Ona de l'Hotel Husa Imperial Tarraco. L'entrada és lliure.

A deu dies per a la inauguració...

preparo a correcuita quadres. No vaig ser massa responsable quan vaig demanar una sala tan gran si en tenia l'intenció de penjar quadres tan petits com els que últimament pinto. Amb tot en tinc l'esperança que tot anirà bé.
Durant aquest dies he estat compartint l'espai que Elena Vilanova té a Tarragona. Em va cedir durant uns mesos el seu estudi i m'ha anat d'allò més bé poder concentrar-me i pintar. M'he concentrat tant que he oblidat fer fotografies dels quadres i dels seus procesos. I és per això que no us puc mostrar res.
Fins aviat.

Jenifer amb gat

En tinc un munt de suports petits: petits quadres, taules, capsetes, cartrons entelats,... que he decidit que seràn treballats. Després d'uns mesos sense fer-hi gaire cosa començo a tenir idees.

Julie-ann Bowden m'ha ajudat aquest cop. He estat observant la seva forma de treballar, com des de un fons fosc va treient les formes i els colors. Fa temps que vaig treballar d'aquesta manera, en unes bosses que eren de color negre i m'agradava molt aquesta forma de fer-ho. Així que he tret del calaix el parell de llapissos que tenia de color blanc i he començat. Ja us contaré com em va.

La Cleo continua fent-me companyia. L'ha trobat gust al meu estudi.

Per amor a l'art

Fa dos mesos ma germana i jo van xerrar sobre com voldria guanyar-se la vida en els propers anys. Deia que el seu sogre tenia un ofici artesà i en tenia encàrrecs. I pensava ella que potser fora bona idea aprendre aquest ofici. Com si d'El conte de la lletera es tractes ella pensava en veu alta com seria de genial poder abandonar la seva feina actual, que n'estava fins els nassos, i poder-se dedicar a una cosa tan bonica com la que feia el seu sogre.

I jo, sense adonar-me que en realitat no parlava amb mi sino que només pensava en veu alta, li digué: Els artistes treballem per amor a l'art, literalment, només per amor. Si ens ve de diners, millor, per què aixi paguem el material, que no és gens barat. Però és tal com diu la dita "per amor a l'art".

Aquest estiu els artistes de Cambrils Art Total hem complert aquesta realitat. En temps de crisi (...i qui no l'ha patit?) els artistes ho passem magres. Però aquest estiu he estat un pèl pedant. Com que porto un producte que l'he continuat venent m'he sentit amb prou suficiència com per a donar consells a tort i a dret de com fer les coses. I és per això que vull demanar disculpes a qui hagi pogut dir quelcom fora de lloc.

Mentrestant, el Pitufo aprofita les hores de sol de finals d'estiu.

El primer de molts

A més de menjar i dormir hem fet...

Estic preparant un quadre per a una expossició col·lectiva a la Sala La Vicaria de Reus. Ací van els primers pasos. Si veus aquest post Wendy Ryan i tens la sensació d'haver vist abans aquesta imatge es que t'he copiat descaradament.