dimecres, 18 d’abril del 2007
dilluns, 9 d’abril del 2007
Collarets
A més de menjar i dormir hem fet...
La Kira diu que la bípeda que viu a casa nostra fa unes coses molt boniques. Jo, la veritat, no les veig la gràcia. Però la Kira insisteix que són bones per a jugar.
Diu que el collaret és tan divertit com un ratolí viu. La mestressa n'està molt orgullosa de la forma i dels colors i n'amaga el collaret cada cop que a la petita li dona per "vigilar-la". La Kira diu que vigila. Per a mi, que la mestressa en té una altra paraula: tafanejar.
La mestressa també en pinta unes capses petites. No són gens divertides. Hi dibuixa gats. És el mínim que pot fer.
La Kira diu que la bípeda que viu a casa nostra fa unes coses molt boniques. Jo, la veritat, no les veig la gràcia. Però la Kira insisteix que són bones per a jugar.
Diu que el collaret és tan divertit com un ratolí viu. La mestressa n'està molt orgullosa de la forma i dels colors i n'amaga el collaret cada cop que a la petita li dona per "vigilar-la". La Kira diu que vigila. Per a mi, que la mestressa en té una altra paraula: tafanejar.
La mestressa també en pinta unes capses petites. No són gens divertides. Hi dibuixa gats. És el mínim que pot fer.
divendres, 6 d’abril del 2007
Vigilant
La mestressa que em dona de menjar no sap fer res sense mi. No m'ho deixa fàcil, però. Inspeccionar la feina, si ho fa bé, és una feina feixuga. Molt feixuga.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)