La Kira diu que la bípeda que viu a casa nostra fa unes coses molt boniques. Jo, la veritat, no les veig la gràcia. Però la Kira insisteix que són bones per a jugar.
Diu que el collaret és tan divertit com un ratolí viu. La mestressa n'està molt orgullosa de la forma i dels colors i n'amaga el collaret cada cop que a la petita li dona per "vigilar-la". La Kira diu que vigila. Per a mi, que la mestressa en té una altra paraula: tafanejar.
La mestressa també en pinta unes capses petites. No són gens divertides. Hi dibuixa gats. És el mínim que pot fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada