Gat que somriu

Anit vaig fer aquest gat somrient. L'he copiat d'algún lloc d'internet. Si busques segells fets amb gomes d'esborrar en trobes un munt de models preciosos. Un dia d'aquest en faré un mòdel propi. Ara volia practicar amb dibuixos que m'agraden i que, aparentment, són fàcils de fer. La veritat es que aquestes planxes (a la imatge, dalt) són molt toves però no es desmiguen i la feina queda impecable.

Primavera 5

La tanca és de les anomenades naturals. La rocalla del número 9 és checa (vidre) i els abaloris singulars son de vidre o ceràmica.

Kasiopea en negre

Aquest model he decidit anomenar-ho Kasiopea. La base és molt senzilla: a un collaret egipci he afegit uns serrells explicats a la revista Abalorios, la 19. Està fet amb rocalla negra i boletes facetades negres. La tanca és de les anomenades "naturals" amb una "rondelle" de vidre negra.

Nit en coure

Aquest és el mateix collar pero fet en coure. Queda molt espectacular. De debó.

Tant aquest com l'anterior estàn teixits amb rocalla (gra de vidre) de primera qualitat, del nº 9, checa, i no tenen cap element metal·lic, ni tan sols a la tanca. He pensat en una tanca que tothom pogues fer servir. A l'estiu, a Cambrils, i d'altres mercadets on he estat, moltes dones es queixaven de les al·lèrgies que els produien els elements metal·lics.

Des de ací vull fer una crida a la gent que té al·lèrgia als elements metal·lics. No els compreu. Hi ha al mercat un munt de bons joiers i de bons artesans que us poden oferir productes de primera qualitat que no produeixen al·lèrgies. Deixeu de comprar collarets de 3 euros que venen de ves tú a saber quin país. Compra a l'artesà local que és ben segur que t'oferirà un ventall ampli a escollir.

Nit blanca

Aquest és del collars que més em va agradar de fer. Cada pas que en feia demostrava que seria molt bonic. Un petit accident al final va esgarrar tot el procès. Tot i així gairebé ni es veu.

Gats de vidre

Vaig trobar uns gats de vidre molt macos. Queden molt elegants tan si en fas collarets com si en fas arracades. A Abeadstore.

Em pensava que quan en tingues la meva pròpia adreça electrònica en tindria unes fotografies més que acceptables de tots els collarets i de les polseretes que n'he estat fent aquest hivern. L'adreça 5gats la tinc però les fotografies encara no. No tinc gaire traça amb la càmara, la veritat.

Collar gota vermella

La mastressa ha estar fotografiant uns quants collarets però no li han sortit com ella esperava. Amb tot, els detalls són prou bonics.

Bust per els collarets

Estava jo tan feliç damunt el moble que hi ha al passadis de casa quan sento que la mestressa tafaneja alguna cosa al seu estudi.

¿Què és aixó tan meravellòs que hi damunt la taula?

Un bust per a penjar collarets. Una de les meves joguines favorites. Diu la mestressa que no, que no són per a jugar. Que ha arrivat cansada de Barcelona i que l'ha costat molt més que diners comprar aquesta peça i que si fos per ella ja la tindria per a jugar perque és horrorosa però que no, que de moment només em permet mirar.

I això és el en faig: mirar. Ha provat un parell de collaret per a comprovar que queda prou bé per a ser fotografiats. Està obsessionada amb una cosa que ella anomena "book", un catàleg de les coses que va fent, perque diu ella que quan arrivi l'estiu si en vengués cap collaret no en quedaria cap rastre de que va ser ella qui els va muntar.

Amb aquest es va estar tota una setmana perque es cansava molt i feia només cosint un parell d'hores cada dia. No és el meu preferit però deu n'hi do.

A.T.C.

És el meu primer A.T.C. D'ací uns dies hi haurà alguna fira i ja volia estar preparada per a intercanviar targetes. M'agrada molt la combinació aquesta de la fada amb la partitura.

Punts de llibre

Gùbies i segells nous

La dona que ens dona de menjar va comprar a Madrid, a Comercial Pazos unes gùbies noves perque estava obsesionada amb poder fer segells de cautxú i deia que volia les millors eines. Va comprar les microgùbies i n'està molt contenta. Però de traça no en té gaire, pobrisona.

Diu ella que n'anirà aprenent. Esperem-ho.

L'única cosa que sap fer, de tant en tant, és trobar mobles gairebé nous. I molt bons per a vigilar que fan els bípedes aquests que ronden per casa.